Naqada
| Per a altres significats, vegeu «Nubt». |
| (ar) نقادة | ||||
| Tipus | cultura arqueològica | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Egipte | |||
| ||||
Naqada és el nom que rep una cultura predinàstica d'Egipte entre el 4000 aC i el 3000 aC, del nom del llogaret de Naqada, a la vora oest del Nil, 25 km al nord de Luxor. Les primeres excavacions les van fer Sir W. M. Flinders Petrie i James Quibell del Col·legi Universitari de Londres, i John Garstang de la Universitat de Liverpool, i van trobar proves d'una cultura que va fer eclosió vers el 3800 aC i que va tenir una continuïtat cultural durant gairebé un mil·lenni, arribant fins a Núbia (Hemamein).
Es divideix en:
Inicialment la Naqada I fou anomenada cultura Amratiana per Petrie, però Kaiser el 1957 va donar-li el nom de Naqada mentre Amratià s'aplicava al període, per fer més incidència en el fet de la continuïtat cultural entre les tres fases de Naqada.
Sedentarització
[modifica]Entre el 4000 i 3000 aC, la regió del Nil atrau una important comunitat de caçadors i recol·lectors, per les extremes condicions dels territoris del voltant, mentre que el riu oferia grans quantitats de recursos, afavorint la sedentarització al delta i a Núbia.[1]
Descobriments
[modifica]Durant el període, diversos descobriments van contribuir al desenvolupament de la societat civilitzada, com les eines de coure, les edificacions d'adobe, els tractaments de les pells d'animals, i la veneració dels déus.[1]
La ciutat de Naqada
[modifica]En egipci antic Naqada s'anomenava Nubt, i fou la primera ciutat estat o confederació regional que va exercir l'hegemonia a l'inici del període Naqada II (estadis IIa i IIb), hegemonia que després va passar a Hierakonpolis (Naqada IIc i IId). Anomenada de vegades confederació del Nubt se suposa que va iniciar-se ja durant el període Naqada I com una ciutat estructurada com entitat política que per alguna raó, probablement econòmica, va esdevenir una important ciutat estat i va sotmetre per via de la força o de la persuasió a algunes ciutats menors que al seu torn formaven entitats polítiques menys importants. La seva hegemonia cal situar-la no abans del 3500 aC i fins vers el 3300 aC.
Els grecs la van anomenar Ombos i més tard els àrabs Tukh. Cal no confondre aquesta ciutat amb la moderna Kom Ombo que fou la clàssica Ombos i antigament es va dir Nubt (Ciutat de deu).
A la ciutat hi ha les restes d'un temple dedicat a Seth construït probablement per Tuthmosis I, Tuthmosis III, Amenhotep II, i algun altra sobirà de l'època. A la ciutat es va trobar el ceptre d'Amenhotep III, avui a un museu de Londres.
Cronologia relativa
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
- ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
- 1 2 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, p. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
- ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, p. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
- ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
- ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
- ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.