Temps universal coordinat
| «UTC» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «UTC (desambiguació)». |
El temps universal coordinat o UTC (Universal Time Coordinated, en anglès), també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món. És el successor del GMT (Greenwich Mean Time: temps mitjà de l'Observatori Reial de Greenwich, a Londres), encara que col·loquialment algunes vegades se l'anomena així. La nova denominació fou creada per eliminar la inclusió d'una localització específica en un estàndard internacional, així com per basar la mesura del temps en els estàndards atòmics, més que en els celestes.
A diferència del GMT, l'UTC no es defineix pel sol o els estels, sinó que es mesura per rellotges atòmics, atès que la rotació de la Terra s'alenteix, s'endarrereix respecte del temps atòmic internacional. L'UTC se sincronitza amb el dia i la nit del temps universal; se li afegeixen o resten segons intercalars a la fi de juny i de desembre. El Servei Internacional de Rotació de la Terra decideix sobre la posada en circulació dels segons intercalars, d'acord amb les seves mesures de la rotació de la Terra.
Etimologia
[modifica]La sigla oficial del temps universal coordinat és UTC. Aquesta sigla és el resultat de la voluntat de la Unió Internacional de Telecomunicacions i de la Unió Astronòmica Internacional d'utilitzar una mateixa abreviació en totes les llengües.[1] La solució de consens fou UTC,[2] que segueix el patró de les abreviacions de les variants del temps universal (UT0, UT1, UT2, UT1R, etc.).[3]
McCarthy va descriure l'origen de la sigla:
| « | El 1967, el CCIR va adoptar les denominacions Coordinated Universal Time i Temps Universel Coordonné en anglès i francès, respectivament, amb la sigla UTC per a totes dues llengües. La denominació «Coordinated Universal Time (UTC)» fou aprovada mitjançant una resolució de les comissions 4 i 31 de la UAI durant la tretzena Assemblea General, el 1967 (Trans. IAU, 1968).[4] | » |
| — McCarthy | ||
Història
[modifica]A mitjans del segle xix, el Greenwich Mean Time (GMT) s'havia establert com la primera zona horària de referència per a l'Imperi britànic i per a gran part del món, indicant la zona horària d'un dia hipotèticament mitjà basant-se en la longitud de l'Observatori de Greenwich, a Londres, però no tenia en compte les fluctuacions de la interacció entre la Terra i el Sol, i conforme apareixien eines més precises per a mesurar el temps, i es va comprendre la irregularitat del planeta i els moviments del Sol, es va entendre que calia un nou estàndard de temps internacional que es pogués modificar de tant en tant mitjançant l'ús de segments de salt.
El 1928, la Unió Astronòmica Internacional va introduir el terme Temps Universal (UT) per referir-se al GMT, amb el dia començant a mitjanit.[5] Fins a la dècada de 1950, els senyals horaris emesos es basaven en UT i, per tant, en la rotació de la Terra.
El 1955 es va inventar el rellotge atòmic de cesi. Això va proporcionar una forma de cronometratge més estable i més convenient que les observacions astronòmiques. El 1956, el National Bureau of Standards de l'Observatori Naval dels Estats Units americà va començar a desenvolupar escales de temps de freqüència atòmica; el 1959, aquestes escales de temps es van utilitzar per generar els senyals de temps WWV, anomenats així per l'estació de ràdio d'ona curta que els emet. L'any 1960, l'Observatori Naval dels Estats Units, el Royal Greenwich Observatory i el National Physical Laboratory del Regne Unit van coordinar les seves emissions de ràdio de manera que es coordinaven els passos de temps i els canvis de freqüència, i l'escala de temps obtinguda es va anomenar informalment "temps universal coordinat".[6][7]
En una decisió controvertida, la freqüència dels senyals es va establir inicialment per coincidir amb la velocitat de l'UT, però després es va mantenir a la mateixa freqüència mitjançant l'ús de rellotges atòmics i es va permetre deliberadament allunyar-se de l'UT. Quan la divergència va créixer significativament, el senyal es va canviar de fase (escalonadament) 20 ms per tornar a estar d'acord amb UT. Vint-i-nou passos d'aquest tipus es van utilitzar abans de 1960.[8]
El 1958 es van publicar dades que vinculaven la freqüència del cesi, recentment establerta, amb el segon d'efemèrides. El segon d'efemèrides és una unitat del sistema de temps que, quan s'utilitza com a variable independent en les lleis del moviment que regeixen el moviment dels planetes i les llunes del sistema solar, permet a les lleis del moviment predir amb precisió les posicions observades de cossos del sistema solar. Dins dels límits de la precisió observable, els segons d'efemèrides són de durada constant, igual que els segons atòmics. Aquesta publicació va permetre escollir un valor per a la durada del segon atòmic que s'acordaria amb les lleis del moviment celestial.[9]
El temps universal coordinat i les transmissions de freqüència arreu del món van començar l'1 de gener de 1960. L'UTC es va adoptar oficialment per primera vegada com a CCIR Recommendation 374, Standard-Frequency and Time-Signal Emissions el 1963, però l'abreviatura oficial d'UTC i el nom oficial en anglès de Coordinated Universal Time (juntament amb l'equivalent francès) no es van adoptar fins al 1967.[4] Es va convertir en l'estàndard oficial de l'època mundial l'1 de gener de 1972.
Usos
[modifica]Les zones horàries d'arreu del món s'expressen mitjançant desfasaments positius, nuls o negatius respecte de l'UTC, tal com es mostra a la llista de zones horàries segons el desfasament respecte de l'UTC.
La zona horària més occidental utilitza UTC−12, amb un retard de dotze hores respecte de l'UTC; la més oriental utilitza UTC+14, amb un avançament de catorze hores. El 1995, l'estat insular de Kiribati va canviar l'hora dels seus atols de les illes de la Línia, que van passar d'UTC−10 a UTC+14, perquè totes les illes i els atols de Kiribati tinguessin la mateixa data.
L'UTC s'utilitza en molts estàndards d'Internet i del World Wide Web. El Network Time Protocol (NTP), dissenyat per sincronitzar els rellotges dels ordinadors a través d'Internet, transmet informació horària del sistema UTC.[10] Si només cal una precisió de mil·lisegons, els clients poden obtenir l'hora UTC actual de diversos servidors oficials d'UTC a Internet. Per obtenir una precisió inferior al microsegon, els clients poden recórrer als senyals de satèl·lit.
L'UTC també és l'estàndard horari utilitzat en l'aviació,[11] per exemple, en els plans de vol i en el control del trànsit aeri. En aquest context, sovint s'anomena hora Zulu, tal com s'explica més avall. Les prediccions meteorològiques i els mapes meteorològics utilitzen l'UTC per evitar confusions relacionades amb les zones horàries i l'horari d'estiu. L'Estació Espacial Internacional també utilitza l'UTC com a estàndard horari.
Els operadors de radioafició sovint programen els seus contactes per ràdio en UTC, perquè les transmissions en determinades freqüències es poden rebre en moltes zones horàries.[12]
Mecanisme
[modifica]L'UTC divideix el temps en dies, hores, minuts i segons. Els dies s'identifiquen convencionalment mitjançant el calendari gregorià, però també es poden utilitzar els nombres de dia julià. Cada dia conté 24 hores i cada hora conté 60 minuts. El nombre de segons d'un minut sol ser de 60, però, quan s'introdueix un segon intercalar, pot ser de 61 o de 59.[13] Així, en l'escala de temps UTC, el segon i totes les unitats de temps més petites (mil·lisegon, microsegon, etc.) tenen una durada constant, mentre que el minut i totes les unitats més grans (hora, dia, setmana, etc.) tenen una durada variable. Les decisions d'introduir un segon intercalar s'anuncien amb una antelació mínima de sis mesos al Bulletin C, publicat pel Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència.[14][15] Els segons intercalars no es poden preveure amb gaire antelació, a causa del caràcter imprevisible de la velocitat de rotació de la Terra.[16]
Gairebé tots els dies UTC contenen exactament 86.400 segons del SI, amb exactament 60 segons per minut. L'UTC difereix en menys d'aproximadament un segon del temps solar mitjà (com ara l'UT1) a la longitud de 0°,[17] al meridià internacional de referència de l'IERS. El dia solar mitjà és lleugerament més llarg que 86.400 segons del SI; per això, de tant en tant s'ajusta l'últim minut d'un dia UTC perquè tingui 61 segons. El segon addicional s'anomena segon intercalar. Compensa la suma de l'excés de durada de tots els dies solars mitjans transcorreguts des del segon intercalar anterior, d'uns 2 mil·lisegons per dia. Es permet que l'últim minut d'un dia UTC contingui 59 segons per cobrir la possibilitat remota que la Terra giri més de pressa, però això encara no ha estat necessari. La irregularitat de la durada dels dies fa que els dies julians amb fraccions de dia no funcionin correctament amb l'UTC.
Des del 1972, l'UTC es pot calcular restant els segons intercalars acumulats al temps atòmic internacional (TAI), una escala de temps coordenat que segueix un temps propi ideal a la superfície en rotació de la Terra, el geoide. Per mantenir una bona aproximació a l'UT1, l'UTC presenta ocasionalment discontinuïtats, en les quals passa d'una funció lineal del TAI a una altra. Aquestes discontinuïtats prenen la forma de segons intercalars, que s'apliquen mitjançant un dia UTC de durada irregular. Les discontinuïtats de l'UTC només s'han produït al final de juny o de desembre. Tanmateix, també es preveu, com a segona opció, que es puguin produir al final de març o de setembre.[18][19] El Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència (IERS) segueix i publica la diferència entre l'UTC i el temps universal, DUT1 = UT1 − UTC, i introdueix discontinuïtats en l'UTC per mantenir DUT1 dins de l'interval (−0,9 s, +0,9 s).
Com passa amb el TAI, l'UTC només es coneix amb la màxima precisió a posteriori. Els usuaris que en necessiten una aproximació en temps real l'han d'obtenir d'un laboratori de temps, que en difon una aproximació mitjançant tècniques com el GPS o els senyals horaris per ràdio. Aquestes aproximacions es designen UTC(k), on k és una abreviació que identifica el laboratori de temps.[20] L'hora dels esdeveniments es pot registrar provisionalment respecte d'una d'aquestes aproximacions; posteriorment s'hi poden aplicar correccions a partir de les taules que l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) publica mensualment amb les diferències entre els valors de referència del TAI/UTC i les estimacions en temps real del TAI(k)/UTC(k) dels laboratoris participants.[21] Per a més detalls, vegeu l'article sobre el temps atòmic internacional.
A causa de la dilatació del temps, un rellotge patró que no es trobi sobre el geoide, o que es mogui a gran velocitat, no es mantindrà sincronitzat amb l'UTC. Per això, s'utilitza la telemesura de rellotges amb una relació coneguda amb el geoide per proporcionar l'UTC quan cal, en llocs com ara les naus espacials.
És impossible calcular l'interval de temps exacte transcorregut entre dos segells de temps UTC sense consultar una taula que indiqui quants segons intercalars s'han produït durant aquell interval. Per extensió, no es pot calcular la durada exacta d'un interval de temps que acabi en el futur i que pugui incloure un nombre desconegut de segons intercalars; per exemple, el nombre de segons TAI entre «ara» i el 2099-12-31 a les 23:59:59. Per això, moltes aplicacions científiques que requereixen mesurar amb precisió intervals llargs, de diversos anys, utilitzen el TAI. El TAI també s'utilitza habitualment en sistemes que no poden gestionar els segons intercalars. El temps GPS es manté sempre exactament 19 segons per darrere del TAI; cap dels dos sistemes no es veu afectat pels segons intercalars introduïts en l'UTC.
Zones horàries
[modifica]Per a l'àlbum de Caspar Brötzmann i Page Hamilton, vegeu Zulutime. Per a la zona horària dels zulus, vegeu Hora estàndard de Sud-àfrica.
Les zones horàries se solen definir mitjançant una diferència d'un nombre enter d'hores respecte de l'UTC,[22] tot i que caldria consultar la legislació de cada jurisdicció si es requerís una precisió inferior al segon. Diverses jurisdiccions han establert zones horàries que difereixen de l'UT1 o de l'UTC en un nombre senar de mitges hores o de quarts d'hora.
L'hora civil actual d'una zona horària determinada es pot obtenir sumant o restant el nombre d'hores i minuts especificat pel desfasament UTC, que va d'UTC−12:00 a l'oest a UTC+14:00 a l'est; vegeu la llista de desfasaments horaris UTC.
La zona horària que utilitza l'UTC es designa de vegades com a UTC+00:00 o amb la lletra Z, en referència a la zona horària nàutica equivalent (GMT), que es designa amb una Z des d'aproximadament el 1950. Les zones horàries s'identificaven amb lletres successives de l'alfabet, i la de Greenwich es marcava amb una Z perquè era el punt d'origen. La lletra també fa referència a la «descripció de zona» de zero hores, utilitzada des del 1920; vegeu la història de les zones horàries. Com que la paraula que correspon a la lletra Z en l'alfabet fonètic de l'OTAN és «Zulu», de vegades l'UTC s'anomena «hora Zulu». Aquesta denominació és especialment habitual en l'aviació, on «Zulu» és l'estàndard universal.[23] Això garanteix que tots els pilots, independentment d'on es trobin, utilitzin el mateix sistema horari de 24 hores, i evita confusions quan es vola entre zones horàries.[24] Vegeu la llista de zones horàries militars per a les lletres que, a més de la Z, s'utilitzen per designar zones horàries diferents de la de Greenwich.
En els dispositius electrònics que només permeten configurar la zona horària mitjançant mapes o noms de ciutats, es pot seleccionar l'UTC indirectament triant ciutats com Accra, a Ghana, o Reykjavík, a Islàndia, ja que sempre utilitzen l'UTC i actualment no apliquen l'horari d'estiu. En canvi, Greenwich i Londres sí que l'apliquen, cosa que podria donar lloc a errors.[25]
Horari d'estiu
[modifica]L'UTC no canvia amb les estacions, però l'hora local o civil pot canviar si la jurisdicció de la zona horària aplica l'horari d'estiu. Per exemple, a la costa est dels Estats Units, l'hora local va cinc hores per darrere de l'UTC durant l'hivern,[26] però només quatre quan s'hi aplica l'horari d'estiu.[27]
Centres horaris
[modifica]Hi ha més de 70 centres horaris oficials d'UTC arreu del món que mantenen rellotges atòmics a partir dels quals es calcula l'UTC.[28] El BIPM calcula l'UTC[29] mitjançant mitjanes ponderades dels informes dels centres horaris.[30][31] El BIPM publica les diferències horàries entre els centres d'UTC en una publicació mensual anomenada Circular T, que conté la llista més actualitzada dels centres que contribueixen a l'UTC.[32]
Fusos
[modifica]L'UTC és el sistema de temps emprat per molts estàndards d'internet i de la World Wide Web. Per exemple, el mateix servidor de la Viquipèdia utilitza l'UTC com a base per a la seva llista d'actualitzacions d'articles. Els territoris l'hora dels quals coincideix amb l'UTC són: Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Ghana, República de Guinea, Guinea-Bissau, Islàndia, Libèria, Mali, Mauritània, el Marroc, Santa Helena, São Tomé i Príncipe, Senegal, Sierra Leone, Togo, Illes Fèroe, Illes Canàries, Irlanda, Portugal i el Regne Unit.
Hora central europea
[modifica]Els Països Catalans són dins l'anomenada Central European Time (també anomenada MET - Middle European Time). Com que es canvia l'hora dues vegades l'any (s'avança una hora a la primavera i s'endarrereix a la tardor), a l'estiu, el fus horari equival a l'UTC+2 (CEST), mentre que a l'hivern equival a l'UTC+1. Així, per exemple, quan a l'estiu són les 13:00 UTC, als Països Catalans són les 15:00 (UTC+2), i quan a l'hivern són les 9:00 UTC, són les 10:00 (UTC+1).
Referències
[modifica]- 1 2 «BIPM Time Department Data Base».
- ↑ El BIPM l'anomena Taipei Xinès.
- ↑ IAU resolutions, 1976.
- 1 2 McCarthy, 2009, p. 4.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, p. 10 –11.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, p. 226–227.
- ↑ McCarthy, 2009, p. 3.
- ↑ Arias, Guinot i Quinn, 2003.
- ↑ Markowitz et al., 1958.
- ↑ How NTP Works, 2011.
- ↑ Aviation Time, 2006.
- ↑ Horzepa, 2010.
- ↑ ITU Radiocommunication Assembly, 2002, p. 3.
- ↑ International Earth Rotation and Reference Systems Service, 2011.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, p. 229.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, capítol 4.
- ↑ Guinot, 2011, p. S181.
- ↑ History of TAI−UTC, c. 2009.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, p. 217, 227–231.
- ↑ McCarthy i Seidelmann, 2009, p. 209.
- ↑ «Circular T». Oficina Internacional de Pesos i Mesures (arxiu). [Consulta: 17 juny 2022].
- ↑ Seidelmann, 1992, p. 7.
- ↑ Military & Civilian Time Designations, n.d..
- ↑ Williams, 2005.
- ↑ Iceland, 2011.
- ↑ 15 U.S. Code § 261, 2007.
- ↑ 15 U.S. Code § 260a, 2005.
- ↑ List of UTC timing centers. BIPM (Oficina Internacional de Pesos i Mesures). Descarregat el 23 juny 2016.
- ↑ National Metrology Institutes (NMIs). BIPM.
- ↑ Establishment of International Atomic Time and of Coordinated Universal Time. Descripció del BIPM dels procediments de càlcul de l'UTC. Descarregat el 23 juny 2016.
- ↑ The Science of Timekeeping, d'Agilent Technologies, 1997, 2000. Descarregat el 23 juny 2016.
- ↑ «Circular T». Circular T- BIPM. BIPM. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ El BIPM l'anomena Taipei Xinès.
Bibliografia
[modifica]- McCarthy, Dennis D. «Note on Coordinated Universal Time (CCTF/09-32)» (en anglès) p. 4, 2 juny 2009. [Consulta: 3 setembre 2017].
- Markowitz, W.; Hall, R.; Essen, L.; Parry, J. «Frequency of caesium in terms of Ephemeris Time». Physical Review Letters, vol. 1, 3, 8-1958, p. 105–107. Bibcode: 1958PhRvL...1..105M. DOI: 10.1103/PhysRevLett.1.105.
- Allan, David W.; Ashby, Neil; Hodge, Clifford C. The Science of Timekeeping. Hewlett-Packard, 1997. Nota d'aplicació.
- Allen, Steve. «UTC is doomed», 2011a (arxiu). [Consulta: 18 juliol 2011].
- Allen, Steve. «UTC might be redefined without Leap Seconds», 2011b (arxiu). [Consulta: 18 juliol 2011].
- Arias, E. F.; Guinot, B.; Quinn, T. J. «Rotation of the Earth and Time scales». ITU-R Special Rapporteur Group Colloquium on the UTC Time Scale, 29-05-2003.
- «Aviation Time». AOPA's Path to Aviation. Aircraft Owners and Pilots Association, 2006. Arxivat de l'original el 27 novembre 2006. [Consulta: 17 juliol 2011].
- «Bulletin C». Servei Internacional de Rotació de la Terra, 05-07-2022 (arxiu). [Consulta: 18 juny 2022].
- Blair, Byron E. (ed.). Time and Frequency: Theory and Fundamentals. National Bureau of Standards, anomenat National Institute of Standards and Technology des de 1988, 1974, p. 32 [Consulta: 30 juny 2019].
- Chester, Geoff. «Wait a second... 2015 will be a little longer». CHIPS: The Department of the Navy's Information Technology Magazine. Departament de la Marina dels Estats Units, 15-06-2015 (arxiu). [Consulta: 12 març 2021].
- Creet, Mario «Sandford Fleming and Universal Time». Scientia Canadensis: Canadian Journal of the History of Science, Technology and Medicine, 14, 1–2, 1990, p. 66–89. DOI: 10.7202/800302ar. Accés lliure.
- Essen, L. «Time Scales». Metrologia, 4, 4, 1968, p. 161–165. Arxivat de l'original el 14 desembre 2017. S2CID: 250771250. Bibcode: 1968Metro...4..161E. DOI: 10.1088/0026-1394/4/4/003 [Consulta: 18 octubre 2008].
- Evers, Liz. It's About Time: From Calendars and Clocks to Moon Cycles and Light Years – A History. Michael O'Mara, 2013. ISBN 978-1-78243-087-2.
- Finkleman, David; Allen, Steve; Seago, John; Seaman, Rob; Seidelmann, P. Kenneth «The Future of Time: UTC and the Leap Second». American Scientist, 99, juliol–agost 2011, 2011, p. 312. arXiv: 1106.3141. Bibcode: 2011arXiv1106.3141F. DOI: 10.1511/2011.91.1.
- Guinot, Bernard «Solar time, legal time, time in use». Metrologia, 48, 4, 8-2011, p. S181–185. S2CID: 121852011. Bibcode: 2011Metro..48S.181G. DOI: 10.1088/0026-1394/48/4/S08.
- «History of TAI−UTC». Departament del Servei Horari, Observatori Naval dels Estats Units, c. 2009 (arxiu). [Consulta: 4 gener 2009].
- Horzepa, Stan. «Surfin': Time for Ham Radio». American Radio Relay League, 17-09-2010 (arxiu). [Consulta: 24 octubre 2011].
- Howse, Derek. Greenwich Time and the Longitude. Londres: Philip Wilson, 1997. ISBN 0-85667-468-0. Cal registrar-se per accedir al text.
- «How NTP Works». NTP: The Network Time Protocol, 28-07-2011 (arxiu). [Consulta: 18 juny 2022]. Vegeu l'apartat «NTP Timescale and Data Formats».
- «IAU resolutions adopted at the XVIth General Assembly, Grenoble, France, 1976», 1976 (arxiu). [Consulta: 18 juny 2022]. La resolució núm. 3 de les comissions 4 (Efemèrides) i 31 (Temps), situada cap al final del document, recomana que s'utilitzin en totes les llengües les notacions següents: UT0(i), UT1(i), UT2(i), UTC, UTC(i) i UT, on (i) representa la institució «i».
- «Iceland», 2011. Arxivat de l'original el 18 octubre 2011.
- International Earth Rotation and Reference Systems Service. «IERS Bulletins», 19-07-2011 (arxiu). [Consulta: 18 juny 2022].
- Irvine, Chris «Scientists propose 'leap hour' to fix time system». The Telegraph, 18-12-2008. Arxivat de l'original el 14 maig 2011.
- ITU Radiocommunication Assembly. «Standard-frequency and time-signal emissions». Unió Internacional de Telecomunicacions, 2002 (arxiu). [Consulta: 2 agost 2011].
- Langley, Richard B. «A Few Facts Concerning GMT, UT, and the RGO», 20-01-1999 (arxiu). [Consulta: 17 juliol 2011].
- «Leap second decision is postponed». BBC News, 19-01-2012. Arxivat de l'original el 1 febrer 2019 [Consulta: 21 juliol 2018].
- Markowitz, W.; Hall, R.; Essen, L.; Parry, J. «Frequency of caesium in terms of Ephemeris Time». Physical Review Letters, 1, 3, 8-1958, p. 105–107. Arxivat de l'original el 19 octubre 2008. Bibcode: 1958PhRvL...1..105M. DOI: 10.1103/PhysRevLett.1.105 [Consulta: 18 octubre 2008].
- Fleming, Sandford «Time-reckoning for the twentieth century». Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution, 1, 1886, p. 345–366. Arxivat de l'original el 5 octubre 2022 [Consulta: 23 juliol 2018]. Reimprès el 1889: Time-reckoning for the twentieth century.
- Markowitz, Wm. «Comparisons of ET (Solar), ET (Lunar), UT and TDT». A: Babcock, A. K.; Wilkins, G. A. (ed.). The Earth's Rotation and Reference Frames for Geodesy and Geophysics: Proceedings of the 128th Symposium of the International Astronomical Union, held in Coolfont, West Virginia, U.S.A., 20–24 October 1986. 128. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 1988, p. 413–418 (International Astronomical Union Symposia). Bibcode: 1988IAUS..128..413M. ISBN 978-90-277-2657-5.
- McCarthy, Dennis D. «Astronomical Time». Proc. IEEE, 79, 7, 7-1991, p. 915–920. Arxivat de l'original el 25 juny 2022. Bibcode: 1991IEEEP..79..915M. DOI: 10.1109/5.84967 [Consulta: 18 juny 2022].
- McCarthy, Dennis D.; Seidelmann, P. Kenneth. TIME From Earth Rotation to Atomic Physics. Weinheim: Wiley VCH, 2009. ISBN 978-3-527-40780-4.
- McCarthy, D. «Note on Coordinated Universal Time (CCTF/09-32)» (PDF), 02-06-2009 (arxiu). [Consulta: 17 agost 2022].
- McCarthy, D.; Guinot, B. «Time». A: Urban, Sean E.; Seidelmann, P. Kenneth (ed.). Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. 3a ed.. Mill Valley, Califòrnia: University Science Books, 2013.
- «Military & Civilian Time Designations». wwp. Arxivat de l'original el 14 setembre 2016. [Consulta: 2 juny 2007].
- Nelson, G.K.; Lombardi, M.A.; Okayama, D.T. «NIST Time and Frequency Radio Stations: WWV, WWVH, and WWVB». Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, 2005 (arxiu).
- Nelson, Robert A.; McCarthy, Dennis D. «Coordinated Universal Time (UTC) and the Future of the Leap Second». Civil GPS Interface Committee. Guàrdia Costanera dels Estats Units, 13-09-2005. Arxivat de l'original el 29 abril 2011.
- Nelson, Robert A.; McCarthy, Dennis D.; Malys, S.; Levine, J.; Guinot, B.; Fliegel, H. F.; Beard, R. L.; Bartholomew, T. R. «The leap second: its history and possible future». Metrologia, 38, 6, 2001, p. 509–529. Arxivat de l'original el 30 gener 2022. S2CID: 250759447. Bibcode: 2001Metro..38..509N. DOI: 10.1088/0026-1394/38/6/6 [Consulta: 18 juny 2022].
- Seidelmann, P. Kenneth; Seago, John H. «Time scales, their users, and leap seconds». Metrologia, 48, 4, 8-2011, p. S186–S194. Arxivat de l'original el 19 octubre 2012. S2CID: 55945838. Bibcode: 2011Metro..48S.186S. DOI: 10.1088/0026-1394/48/4/S09. Accés per subscripció.
- Seaman, Rob. «A Proposal to Upgrade UTC», 2003. Arxivat de l'original el 23 juliol 2011. [Consulta: 18 juliol 2011].
- Seidelmann, P. Kenneth (ed.). Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac. 2a ed.. Mill Valley, Califòrnia: University Science Books, 1992. ISBN 0-935702-68-7.
- Stephenson, F. R.; Morrison, L. V. «Long-term fluctuations in the Earth's rotation: 700 BC to AD 1990». Philosophical Transactions of the Royal Society A, 351, 1695, 1995, p. 165–202. S2CID: 120718607. Bibcode: 1995RSPTA.351..165S. DOI: 10.1098/rsta.1995.0028.
- «15 U.S. Code § 261 – Zones for standard time; interstate or foreign commerce». Codi dels Estats Units. Legal Information Institute, 2007 (arxiu). [Consulta: 19 juny 2022].
- «15 U.S. Code § 260a – Advancement of time or changeover dates». Codi dels Estats Units. Legal Information Institute, 2005 (arxiu). [Consulta: 19 juny 2022].
- «TF.460-4: Standard-frequency and time-signal emissions». Unió Internacional de Telecomunicacions, 1986 (arxiu). [Consulta: 18 juny 2022]. Annex I.
- «Universal Time». Oxford Dictionaries: British and World English. Oxford University Press. Arxivat de l'original el 12 juliol 2013. [Consulta: 6 agost 2014].
- Williams, Jack «Understanding and using Zulu time». USA Today, 17-05-2005. Arxivat de l'original el 21 juny 2007 [Consulta: 25 febrer 2007].